LA SONATA DEL CLAR DE LLUNA.

L'any 1956, el poeta Dimitris Doukaris, amic de Ritsos, va anar a la casa atenesa de la poetessa Mlissanthi per expresar-li el condol pr la mort del seu marit. Quan va arribar l'hora del comiat, la dona li va dir que l'acompanyaria fins al cap del carrer. I després un tros més, i un altre, fins que van arribar a casa d'ell. Després ella se'n va tornar. El carrer feia pujada. Quan va arribar al capdamunt del turó, la seva silueta vestida de dol es va retallar contra la lluna plena que naixia. Aquesta senzilla anècdota que Doukaris explicà al seu amic va donar peu a aquest monòleg poètic, un dels més bells que s'hagin escrit mai.