Dispodem dels volums: 3, 4, 6, 8, 10-1(2 exemplars).13-1, 13-2(2 exemplars), 15.1, 15-2, 16,18, 20, ,22, .Es venen individualment a 25 euros cada un. Si feu una comanda s'ha de pasar un correu amb el/els volums que desitgeu (REF: 2017/997). Els volums 8, 10.1 (nomes un d'ells), i el 18.1 portan sobrecoberta. La resta son sense sobrecoberta.
La Bíblia : versió dels textos originals i comentaris pels monjos de Montserrat Bonaventura Ubach; Salvador Obiols; Jordi Ma Riera; Ramir Augé i Montanyà; i altres Montserrat : Monestir de Montserrat, 1928-1982 (el nostre primer volum és una reimpressió de l'any 1928 de la primera edició de 1926) Text en català i en llatí. 22 toms amb 25 volums ( 3 toms son dobles) i 3 toms mes de volums d'il.lustració. 28x22x3cm. Enquadernació en tela amb sobrecobertes de paper. Llom llis i arrodonit, amb queixos. Paper verjurat amb filigrana 'Montserrat'. Obra impresa 'a favor de fibra': les fulles i la coberta s'obren fàcilment i romanen obertes sense esforç. Text en català, amb 'ladillos' a banda i banda del cos del text (el text de la vulgata, en llatí i referències) i peus de pàgina (comentaris). Quatre cossos de lletra diferents, un per a cada tipus de text. Tipografia humanista. Llibre sense foxing, taques d'humitat, ni d'oxidació. Obra robusta i molt ben conservada.
Llibre d'ocasió. Llibre editat a Barcelona a partir de 1928 amb 6900 pàgines aproximadament. Atenció: Aquest llibre té un pes important i per tant, després de realitzar la comanda, li sol·licitarem unes despeses addicionals, ja que no podem enviar el paquet com a’’Llibre’’ (enviament ordinari). El preu del paquet certificat dependrà del pes i del lloc de destinació (nacional o internacional).
La Biblia de Montserrat conté: 1. El Genesi (1928) 2. Èxode-Levitic (1927-29) 3. Els Noms ; el Deuteronomi (1928) 4. Josue ; Jutges ; Rut (1953) 5. I i II de Samuel (1952) 6. I i II de Reis(1957) 7. I i II dels Paralipo?mens; Esdres ; Nehèmies (1958) 8. Tobit ; Judit ; Ester (1960( 9. Job (1959) 10.1.El Psalteri10.2. El Psalteri (2 volums 1932) 11. Proverbis-Eclesiastès-Càntic (1966) 12. Saviesa-Eclesiàstic - 13.1 Isaïas (1935) 13.2. Isaïas (1936) 14. Jeremias (1950) 15.1. Ezequiel (1955) 15.2. Daniel ; Lamentacions ; Baruch ; Lletra de Jeremias (1954) 16. Profets menors (1957) 17. I i II dels Macabeus (1974) . 18.I Evangeli segons Sant Mateu (1958) 18.II Evangelis segons sant Marc i sant Lluc. Volum que no s'ha publicat. 19. Evangeli segons sant Joan; Actes dels Apostols (1933) 20. Epistols de sant Pau als Romans i als Corintis (1928) 21. Epistols de sant Pau (1930) 22. Epistoles Catoliques ; Apocalipsi (1958). 23 (La Biblia Il-lustrada) El Gènesi (1929) 24. [La Bíblia il·lustrada] L'Exode ; El Levitic (1934) 25. [La Bíblia il·lustrada] Els Noms ; El Deuteronomi. (1954) El projecte d'una nova traducció de la Bíblia en català, després de les medievals que només es conservaven fragmentàriament i la Bíblia valenciana del 1478 contra la qual la inquisició va obrir procés (i de la qual no se'n conserven pràcticament exemplars), es va emprendre el 1926 i va quedar inacabat. Van quedar sense publicar els evangelis de Marc i Lluc. En principi, havia de néixer sota el patrocini de Francesc Cambó i la Fundació Bíblica catalana, però divergències irreconciliables entre aquest i el gran artífex de l'obra, Bonaventura Ubach, van fer impossible perpetuar la col·laboració. Que Ubach és el gran artífex, ha d'afirmar-se descomptant el fet, conegut, que l'obra que presentem és considerada una obra col·lectiva, la de l'abadia, i que en conjunt és tinguda, i així ho ha de ser, un gran monument benedictí . El projecte amb Cambó es va truncar, com dèiem i va acabar sent obra de Bonaventura, probablement el monjo més insigne que ha tingut l'abadia. A la seva primera estada a Palestina (1906-1910) va concebre diversos projectes: el de dues bíblies en català: una manual, i l'altra comentada, el museu bíblic (1927) i el d'un llibre del viatge al Sinaí. Ubach va arribar com a professor del monestir benedictí de Jerusalem. Ràpidament va establir contactes amb la comunitat àrab per aprendre la llengua, ia aquests contactes hem de sumar, evidentment, els que va establir amb la comunitat jueva. Gràcies a aquestes relacions va poder fer les primeres exploracions dels llocs bíblics, però els viatges més importants els va voler emprendre sol, com el viatge al Sinaí. En aquest, emulant, fins on li permetia la seva erudició bíblica (que ja era famosa a Roma), el mateix trajecte que els antics jueus, a més de fer-la amb el mateix mitjà de transport: la caravana. Tot això, no ho oblidem, no per caprici, sinó per afany escrupolós a la fidelitat. Un afany que es va transmetre a l'obra i que consta com el principal guany respecte de les traduccions anteriors. I un afany que el va portar, per exemple, a estudiar els costums de la població autòctona per fer comparacions antropològiques amb les de les poblacions descrites al text sagrat, o collir exhaustivament la flora d'on passava, peces arqueològiques, i acumular documentació gràfica ( que es recull a l'obra, en volums independents: 1929, 1934, 1954). Cal tenir en compte que tot aquest treball de camp era una innovació notable a l'època, i que per ell fou anomenat 1934 «patró dels excursionistes», i Medalla d'or de l'excursionisme pel Centre Excursionista de Catalunya. Es va guanyar a l'època, a pols, el seu sobrenom: «el geògraf de la Bíblia». No n'hi havia per menys: al final dels seus tres viatges i estades havia visitat els països de l'Èxode, de Josuè i dels jutges; els Reis, els profetes, els Macabeus; les terres de Jesús i de Sant Pau. Però va ser la fidelitat la que va quedar com el valor filològic més preat. Es van tenir en compte els còdex Sinaític, Vaticà i Alexandrí i la Vulgata (la traducció llatina) va ser considerada de caràcter derivat respecte dels textos grecs, més antics. A la introducció es diu 'Traduïm els textos originals. Traduïm literalment. Per versió literal no entenem, però, un esclavitzament a la lletra'. El fet d'haver estat composta en el període de consolidació de la llengua catalana li va encomanar una distinció insubstituïble en el text, i un caràcter de belles lletres molt estimat pels estudiosos de l'època i de la posteritat. A més, la seva dilatada i dificultosa publicació (amb el parèntesi obligat de la guerra i la postguerra (1936-1950)) li va atorgar l'honor de ser una obra excelsa i simbòlica, d'entre les més notables de la història editorial catalana.
La Biblia de Montserrat conté: 1. El Genesi (1928) 2. Èxode-Levitic (1927-29) 3. Els Noms ; el Deuteronomi (1928) 4. Josue ; Jutges ; Rut (1953) 5. I i II de Samuel (1952) 6. I i II de Reis(1957) 7. I i II dels Paralipo?mens; Esdres ; Nehèmies (1958) 8. Tobit ; Judit ; Ester (1960( 9. Job (1959) 10.1.El Psalteri10.2. El Psalteri (2 volums 1932) 11. Proverbis-Eclesiastès-Càntic (1966) 12. Saviesa-Eclesiàstic - 13.1 Isaïas (1935) 13.2. Isaïas (1936) 14. Jeremias (1950) 15.1. Ezequiel (1955) 15.2. Daniel ; Lamentacions ; Baruch ; Lletra de Jeremias (1954) 16. Profets menors (1957) 17. I i II dels Macabeus (1974) . 18.I Evangeli segons Sant Mateu (1958) 18.II Evangelis segons sant Marc i sant Lluc. Volum que no s'ha publicat. 19. Evangeli segons sant Joan; Actes dels Apostols (1933) 20. Epistols de sant Pau als Romans i als Corintis (1928) 21. Epistols de sant Pau (1930) 22. Epistoles Catoliques ; Apocalipsi (1958). 23 (La Biblia Il-lustrada) El Gènesi (1929) 24. [La Bíblia il·lustrada] L'Exode ; El Levitic (1934) 25. [La Bíblia il·lustrada] Els Noms ; El Deuteronomi. (1954) El projecte d'una nova traducció de la Bíblia en català, després de les medievals que només es conservaven fragmentàriament i la Bíblia valenciana del 1478 contra la qual la inquisició va obrir procés (i de la qual no se'n conserven pràcticament exemplars), es va emprendre el 1926 i va quedar inacabat. Van quedar sense publicar els evangelis de Marc i Lluc. En principi, havia de néixer sota el patrocini de Francesc Cambó i la Fundació Bíblica catalana, però divergències irreconciliables entre aquest i el gran artífex de l'obra, Bonaventura Ubach, van fer impossible perpetuar la col·laboració. Que Ubach és el gran artífex, ha d'afirmar-se descomptant el fet, conegut, que l'obra que presentem és considerada una obra col·lectiva, la de l'abadia, i que en conjunt és tinguda, i així ho ha de ser, un gran monument benedictí . El projecte amb Cambó es va truncar, com dèiem i va acabar sent obra de Bonaventura, probablement el monjo més insigne que ha tingut l'abadia. A la seva primera estada a Palestina (1906-1910) va concebre diversos projectes: el de dues bíblies en català: una manual, i l'altra comentada, el museu bíblic (1927) i el d'un llibre del viatge al Sinaí. Ubach va arribar com a professor del monestir benedictí de Jerusalem. Ràpidament va establir contactes amb la comunitat àrab per aprendre la llengua, ia aquests contactes hem de sumar, evidentment, els que va establir amb la comunitat jueva. Gràcies a aquestes relacions va poder fer les primeres exploracions dels llocs bíblics, però els viatges més importants els va voler emprendre sol, com el viatge al Sinaí. En aquest, emulant, fins on li permetia la seva erudició bíblica (que ja era famosa a Roma), el mateix trajecte que els antics jueus, a més de fer-la amb el mateix mitjà de transport: la caravana. Tot això, no ho oblidem, no per caprici, sinó per afany escrupolós a la fidelitat. Un afany que es va transmetre a l'obra i que consta com el principal guany respecte de les traduccions anteriors. I un afany que el va portar, per exemple, a estudiar els costums de la població autòctona per fer comparacions antropològiques amb les de les poblacions descrites al text sagrat, o collir exhaustivament la flora d'on passava, peces arqueològiques, i acumular documentació gràfica ( que es recull a l'obra, en volums independents: 1929, 1934, 1954). Cal tenir en compte que tot aquest treball de camp era una innovació notable a l'època, i que per ell fou anomenat 1934 «patró dels excursionistes», i Medalla d'or de l'excursionisme pel Centre Excursionista de Catalunya. Es va guanyar a l'època, a pols, el seu sobrenom: «el geògraf de la Bíblia». No n'hi havia per menys: al final dels seus tres viatges i estades havia visitat els països de l'Èxode, de Josuè i dels jutges; els Reis, els profetes, els Macabeus; les terres de Jesús i de Sant Pau. Però va ser la fidelitat la que va quedar com el valor filològic més preat. Es van tenir en compte els còdex Sinaític, Vaticà i Alexandrí i la Vulgata (la traducció llatina) va ser considerada de caràcter derivat respecte dels textos grecs, més antics. A la introducció es diu 'Traduïm els textos originals. Traduïm literalment. Per versió literal no entenem, però, un esclavitzament a la lletra'. El fet d'haver estat composta en el període de consolidació de la llengua catalana li va encomanar una distinció insubstituïble en el text, i un caràcter de belles lletres molt estimat pels estudiosos de l'època i de la posteritat. A més, la seva dilatada i dificultosa publicació (amb el parèntesi obligat de la guerra i la postguerra (1936-1950)) li va atorgar l'honor de ser una obra excelsa i simbòlica, d'entre les més notables de la història editorial catalana.
Autor: BONAVENTURA UBACH, SALVADOR UBIOLS, JORDI MªRIERA, RAMIR AUGE, I ALTRE
Publicación: MONTSERRAT
Año: 1928
Formato: 28X22X3
Encuadernación:
Tela editorial
Edición: 1ra edición
Nº Páginas: 300
Estado Libro:
Muy bien
Estado Cubierta:
Muy bien
Tipo:
Libro
Firmat: No
Peso: 1.40 Kg.
Tres Creus, 65-73 . 08202 Sabadell . Barcelona ·
Mapa web ·
Política de cookies ·
Aviso legal ·
Política de privacidad ·
Contacto ·
Diseño web Anunzia
