ELS NOMS DE LLOCS SOTAIGUATS DE LA MAR SITGETANA A LA RAPITENCA 3 VOLUMS

Volum primer estudi. Volum segon inventari. Volum tercer plànols.
Mitjançant els diferents apartats, donarem una visió objectiva al treball, i el seu tractament. Sabem que la ciècia toponímica, contemplada d'una manera sistemàtica, és bastannt novella, i més encara aquella parcel.la que es refereix als noms de llocs sotaiguats. Sembla que fent una consideració potser una mica popular, hom nomini allò que veu, i, fora del món pescador, el poble és poc conscient de la necessitat de donar nom a punts que no es poden detectar, fins ara, a través del sentit de la vista. Potser perquè ignora el sistema de feinejar a la mar i la importància de reeixir en aquesta tasca, car es tracta de la pròpia supervivència. Explicarem el com i el perquè i l'evolució en el singular sistema d'escollir el talassònim, com també l'àmbit al qual se cenyeix aquest treball, i les formes de recollida d'informació oral i escrita. 
Com a explicació complementaria s'inclou també la profunditat, mesurada en braces, i, en alguns casos, la distància on es troba, per la qual cosa es pren com a referència al port o pertany el pescador informant. A continuació es detallen les senyes, dites també enfilacions, les quals seran agrupades, dins de cada talassònim, per les localitats on s'han recollit; això consta entre parèntesi al final de cada senya. Els enfilalls són locucions situacionals, útils per delimitar un fons marí, que poden ésser conegudes i citades per pescadors de diferents ports veïns. Aquesta confluència cognitiva l'assenyalarem amb les sigles que calguin per tal d'evitar repetir l'efilació. Però si dues senyes no tenen exactament idèntics mots, malgrat significar el mateix, les consignarem ambdues.