JO, CLAUDI

La novel·la està narrada en primera persona pel mateix Claudi, ja emperador, qui evoca la seva infància i jovenesa. El Claudi històric fou mantingut allunyat de la vida pública per la seva família, els Juli-Claudis, fins a la seva sobtada elevació a l'edat de 49 anys. Això es devia a diverses incapacitats, incloent-hi disfèmia, coixesa i diversos tics nerviosos, la qual cosa el feia aparèixer com un deficient mental als seus parents. Així fou definit pels erudits durant la major part de la història, i Graves utilitza aquestes particularitats per desenvolupar un personatge simpàtic, la supervivència del qual en una dinastia assassina depèn de la presumpció incorrecta que és un idiota inofensiu.